Diccionari per a ociosos

     Un amic em sorprèn embarcat en la lectura d’una espessa obra medieval . Atònit, em pregunta:  — I això, t’interessa realment? Posa una mica d’incredulitat en el «realment».  La seva bona fe —no en dubto pas— em desconcerta. Ell llegeix una altra mena de papers: en tot cas, mai no s’interessaria per un text arcaic i avorrit. Dic « avorrit » perquè per a ell, i per a gairebé tothom, ho seria. Ho és per a mi? He de reconèixer que no: m’interessa.  —Sí, m’interessa. Què vol dir interès ? « Sentiment que alguna cosa desvetlla en nosaltres, el qual ens mou a prestar-li una atenció especial, a ésser-li favorables o desfavorables ». Copio el Fabra al peu de la lletra. Com sempre, el Fabra   no  defrauda : és concís, complet, encertat. Doncs sí. M’interessa el llibre antic i atapeït, ocupat de problemes caducs i redactat amb una retòrica abstrusa o debolida.  —I per què t’interessa? Ara, la veritat, no sé què contestar . O hauria de contestar...